L’ESPIRÒGRAF

​

Mecanisme articulat inventat l’any 1603 on es feia servir

Aparell per dibuixar formes geomètriques, compost per un conjunt d’engranatges que en moure’s descriuen corbes matemàtiques. L’espirògraf va ser inventat pel matemàtic lituà Bruno Abdank-Abakanowicz al segle XIX, però no va ser patentat com a joguina fins el 1964 per l’enginyer britànic Denys Fisher, qui el presentà a la Fira Internacional de Joguines de Nuremberg.

​

Aquestes corbes generades per la trajectòria que gira per l’interior d’una circumferència que roda van ser descobertes pel famós pintor i matemàtic alemany Albert Durero el 1525. Les va descriure en el llibre Instrucció sobre la mesura amb regla i compàs de figures planes i sòlides, obra dedicada a les matemàtiques i la seva aplicació a les arts.

​

Aquestes corbes han estat molt útils en la construcció de les dents d’engranatges per disminuir la fricció i augmentar la velocitat angular.

​

Altres aplicacions pràctiques d’aquestes corbes: dissenys de rellotges de pèndol; construcció d’arcs en l’arquitectura; enginyeria i disseny de maquinària; i, en l’actualitat, també s’utilitzen en programes informàtics de disseny i en gràfics tridimensionals.