CÀMERA FOSCA DE VERMEER

​

Instrument òptic capaç d’obtenir la projecció d’una imatge, 
en una superfície interior de l’aparell. La càmera fosca és un dels dispositius més antics, que van conduir al desenvolupament de la fotografia, d’aquí el nom de càmera fotogràfica. La primera menció que es coneix és al s.V abans de la nostra era, pel filòsof xinès Mo-Ti, un segle després Aristòtil va comprovar les seves teories construint una càmera fosca, la primera de la qual es té notícia en la història. Però no va ser fins al s. XVII, que es van incloure lents a l’orifici de la càmera, guanyant definició i lluminositat. Segons estudis realitzats, artistes com el pintor Johannes Vermeer van aconseguir una reproducció de la realitat com mai abans s’havia il·lustrat, amb una càmera com la que hem recreat. Posteriorment el 1822 Joseph Nicéphore Niépce, considerat el primer fotògraf de la història, va poder fixar permanentment una imatge amb betum de Judea sobre paper, utilitzant la càmera fosca.